La vida és un conjunt d’etapes i el 2011 va ser, per mi, el principi d’una d’elles (2011-2013). Juntament amb el meu company Iñaki Cabrera (copy) vam fundar The Rainy Monday. Amb molta il•lusió i poca visió empresarial, érem un duo dirigit pel cor i la innocència de dues ànimes gairebé adolescents. Amb aquest panorama era necessari plasmar sobre paper allò que ens diferenciava i presentar-nos al món. Who said that Monday sucks va ser la manera de justificar el nom de l’estudi, una reivindicació a la individualitat i a les idees pròpies, i un punt de partida per explicar tot sobre The Rainy Monday.
(Per cert, vam ser premiats en la categoria d’autopromoció amb un Laus plata per l’Adg-Fad).
És summament difícil trobar creativitat parlant sobre un mateix. El resultat fou la nostra essència, una peça que no promet res, però que diu molt. Una peça que només pretén despullar-nos i permetre els altres de conèixer-nos, de saber qui som, d’on venim i fins on podem arribar junts. Això és el que volíem dir: som així, tal i com veieu. Sempre hem sigut així i sempre ho serem, singulars a la nostra manera. O bé coneixeu gaire gent que cregui que un dilluns plujós és una oportunitat magnífica per crear, per exemple, un dimarts assolellat?
